Un País Encantado
Tiene una meseta central, y cordilleras, así como dos franjas litorales.
El Demavea (5.671 metros) es la montaña más alta de Irán.
dimarts, 17 de febrer del 2009
UN LLIBRE DIVERTIT, per Saba
He triat aquesta notícia perquè el llibre sembla divertit.
Segons diuen, llegir les aventures d'en Kip Parvati, de l'escriptor Miguel Larrea, pot ser divertit:
Formigues, per Adrià Freixas

Els insectes m'agradan i avui invesigo a wikipedia sobre les formigues. I aquest és el resultat:
Les formigues formen colònies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars predadors que viuen en petites cavitats naturals fins a colònies altament organitzades que poden ocupar grans territoris i que consisteixen en milions d'exemplars, en gran part femelles estèrils que formen castes d'"obreres", "soldats", o altres grups especialitzats. Les colònies també tenen alguns mascles fèrtils i una o més femelles fèrtils anomenades "reines". En ocasions es descriuen les colònies com a un superorganisme perquè les formigues semblen actuar com una única entitat, treballant col·lectivament per mantenir la colònia.
Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment.
En els casos en el que hi ha un monticle –comunament de terra o argila– sobre la colònia subterrània, aquest forma part del formiguer i està construït per les formigues, amb la mateixa terra que extreuen del terra. El monticle serveix a les formigues per evitar que la part subterrània s'inundi en temps de pluja i s'observa una activitat interna similar a la de la part subterrània. Tota la colònia és repleta de túnels sobre i sota terra.
En els casos en el que hi ha un monticle –comunament de terra o argila– sobre la colònia subterrània, aquest forma part del formiguer i està construït per les formigues, amb la mateixa terra que extreuen del terra. El monticle serveix a les formigues per evitar que la part subterrània s'inundi en temps de pluja i s'observa una activitat interna similar a la de la part subterrània. Tota la colònia és repleta de túnels sobre i sota terra.
Annibal contra Roma, per Abel Magdaleno
He triat aquesta noticia perquè m'ha semblat molt interesant. Annibal, un personatge històric, que va guanyar a l'Imperi Roma.
imatge cartago
imatge cartago
Cartago, al nord de l’actual Tunísia, va ser fundada el segle IX aC pels comerciants marítims fenicis, originaris del Pròxim Orient, com una base mercantil. Però ja a principis del segle III aC s’havia convertit en la primera potència del Mediterrani occidental. Havia conquerit els territoris del nord d’Àfrica, les illes de Sicília, Sardenya i Còrsega i el sud de la península ibèrica i s’havia transformat en tot un imperi.
Al mateix temps, al llarg dels segles V i IV aC, Roma havia colonitzat tota Itàlia. En acabar, el segle III aC, va voler imposar el seu domini sobre Sicília i va enviar-hi un exèrcit. Això va fer esclatar la guerra amb Cartago.
Al mateix temps, al llarg dels segles V i IV aC, Roma havia colonitzat tota Itàlia. En acabar, el segle III aC, va voler imposar el seu domini sobre Sicília i va enviar-hi un exèrcit. Això va fer esclatar la guerra amb Cartago.
LA PRIMERA GUERRA PÚNICA
La primera guerra púnica va tenir lloc a Sicília i va allargar-se més de dues dècades. La victòria va ser de Roma, que va obtenir el domini de Sicília, Sardenya i Còrsega i va imposar el pagament d’una gran suma de diners a Cartago com a compensació pels danys causats.
SEGONA GUERRA PÚNICA
Anníbal comptava només nou anys d’edat quan va abandonar Cartago, la seva ciutat natal, per acompanyar el seu pare, cap de les tropes cartagineses i protagonista de la primera guerra púnica, en la conquesta de la península ibèrica. Conta la llegenda que Amílcar, el pare d’Anníbal, va fer prometre al seu fill que odiaria Roma eternament davant l’altar del déu cartaginès Baal, i que aquesta promesa va marcar per sempre més la vida d’Anníbal.
Segona guerra púnica. A més d’haver-li imposat el pagament de molts diners, Roma havia arrabassat a Cartago les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya, que proporcionaven molts recursos a la capital fenícia. Per a recuperar-se econòmicament, els cartaginesos van emprendre la conquesta de la península ibèrica, que els podia subministrar recursos abundants. Tanmateix, en atacar la ciutat ibèrica de Sagunt, aliada de Roma, els romans van exigir-los la retirada. L’exèrcit cartaginès va arrasar la ciutat de totes maneres i, conscient que això desencadenaria la guerra, va dirigir-se cap a Itàlia. Si debilitava els romans a Itàlia, els pobles sotmesos per Roma aconseguirien alliberar-se de l’opressor i n’abandonarien la defensa, de manera que Cartago podria recobrar el domini de Sicília i de les altres dues illes.
A més, els romans se sorprendrien que els cartaginesos anessin a Itàlia des de la península ibèrica i hi entressin pel nord, i encara més que ho fessin tan de pressa. L’exèrcit cartaginès va obtenir grans victòries a Itàlia, però va ser finalment derrotat i desarmat i va haver de cedir les conquestes ibèriques a Roma.
LA TERCERA GUERRA PÚNICA
Tercera guerra púnicaMalgrat haver estat derrotats pels romans, els cartaginesos s’havien recuperat i Roma va decidir acabar amb el seu pitjor enemic d’una vegada per totes. Va declarar-li la guerra i va encerclar la ciutat de Cartago durant tres anys, mentre la capital fenícia resistia heroicament. En caure, la ciutat va ser cremada pels romans, que a més van prohibir-ne la reconstrucció. Tal era l’odi (i la por) dels romans envers Cartago.Això ha suposat que no es conservi pràcticament res del poble cartaginès. La història de Cartago no ens arriba sinó a través dels textos romans, que van manipular-la per a justificar les dubtoses accions de la seva República.
Annibal contra Roma
Anníbal comptava només nou anys d’edat quan va abandonar Cartago, la seva ciutat natal, per acompanyar el seu pare, cap de les tropes cartagineses i protagonista de la primera guerra púnica, en la conquesta de la península ibèrica. Conta la llegenda que Amílcar, el pare d’Anníbal, va fer prometre al seu fill que odiaria Roma eternament davant l’altar del déu cartaginès Baal, i que aquesta promesa va marcar per sempre més la vida d’Anníbal.
Amílcar dominava ja tot el sud d’Hispania, que s’havia convertit en un gran centre econòmic, quan va morir durant l’assetjament de la ciutat d’Hélike, l’Elx actual. El seu gendre, Asdrúbal, el va succeir i va consolidar la seva obra, bo i fundant la ciutat de Cartago Nova, l’actual Cartagena, com a capital del nou territori cartaginès a la península ibèrica. Tanmateix, pocs anys més tard, Asdrúbal va ser assassinat misteriosament. Anníbal tenia aleshores 26 anys i va ser aclamat per les tropes com a successor. L’Assemblea de Cartago va donar-hi posteriorment el seu consentiment.
Anníbal havia passat molts anys a Hispania i havia participat en moltes batalles, primer al costat del seu pare i més tard amb el seu cunyat Asdrúbal; de manera que havia après molt bé a lluitar i elaborar estratègies, i havia mostrat ja als companys les seves qualitats com a líder.
dilluns, 16 de febrer del 2009
L'ARC IRIS, per Adrià Freixas
A Reporter.doc he trobat un article sobre ciència prou interessant sobre l'arc iris.
L'Arc iris és veu desprès de la pluja .Un arc iris és la llum del sol que travessa la pluja i rebota. Per que surti, l'aigua que cau de la pluja ha de estar amb contacte amb el sol. Quan el sol il.lumina l'aigua surt l'arc de Sant Martí o arc iris.
L'arc iris és pot veure de moltes maneres, depèn de l'angle que estiguis. L'arc iris té 7 colors molt cridaners(vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat).
Si en vols saber més sobre aquest tema, clica aquí: l'arc iris.
L'Arc iris és veu desprès de la pluja .Un arc iris és la llum del sol que travessa la pluja i rebota. Per que surti, l'aigua que cau de la pluja ha de estar amb contacte amb el sol. Quan el sol il.lumina l'aigua surt l'arc de Sant Martí o arc iris.
L'arc iris és pot veure de moltes maneres, depèn de l'angle que estiguis. L'arc iris té 7 colors molt cridaners(vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat).
Si en vols saber més sobre aquest tema, clica aquí: l'arc iris.
LAS CUEVAS BAJO TIERRA

Artículo seleccionado de la revista Geo porque me ha parecido muy interesante el articulo sobre las cuevas. Lo he resumido y adaptado para un lector joven.
En México, en la ciudad de Naica unos mineros encontraron una cueva que estaba llena de cristales pero no le dieron importancia en una superficie de -290 metros de profundidad, a una temperatura de 50 grados, y está al 100% de humedad. Hay dos cuevas: una se llama la cueva de las espadas y la otra, que se llama la cueva de los cristales.
Dicen que hace unos 25 mil millones de años la cueva se cubrió con lava y se enfrió y se quedó toda llena de cristales. Hace 1 ó 2 millones de años la cueva se lleno de agua en ambas cuevas y ha una temperatura de 59 grados se formaron los cristales que son formados por selenita y ha mas de una temperatura y ahora la han encontrado como en una especie de chimeneas han entrado pero a causa del magma los especialistas han tenido que llevar puestos una especies de hielo en las chaqueta. Por la cueva de las espadas forma una especie de laberinto bajo tierra y algunos de los espeleólogos dicen que parece una de las famosas historias de Julio Verne con su famosa historia de el Viaje al centro de la tierra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)